"Hi ha nens que no demanen res, i acaben regalant tot.

A Marroc vaig trobar mirades plenes de vida, riures que esclataven sense motiu, i abraçades que et feien sentir casa.

Nens que només demanaven algú que s'assegués al seu costat, que jugués fins que el sol es ponia i que rigués fins que la panxa no pogués més.

I jo vaig pensar que hi anava a onar, però he après que era jo qui rebia.

He après que la felicitat no és tenir-ho tot, sinó compartir el que ets. Que el temps, quan és compartit, es transforma en eternitat.

Aquestes imatges són més que fotos: són l'emprenta d'unes mans petites a la meva pell, la memòria d'un "torna aviat" xiuxiuejat entre rialles i la certesa que l'amor més pur neix en els llocs més senzills.

I ara sé que no he anat a ensenyar, he anat a aprendre. I el que ells m'han donat és molt més gran que qualsevol cosa que jo pogués oferir.

Gràcies de tot cor a @asociacion_mano_de_africa i a @actuamakalu oer fer possible aquesta experiència, per obrir portes, cors i camins cap a una humanitat més gran. Safi, i eternament agraïda"